La Cadena de Supervivència

Que és una Cadena de Supervivència en primers auxilis?

La Cadena de Supervivència es refereix a un conjunt de passos a seguir a l’hora de donar auxili a una víctima que està patint una situació d’emergència sanitària, com pot ser un atac al cor o una parada cardiorespiratòria. L’aplicació d’aquesta sèrie d’accions també es denomina Suport Vital Bàsic.

La realització correcta d’aquests passos farà que les possibilitats de supervivència de la víctima siguin majors i que, els danys o seqüeles que es poden ocasionar disminueixin.

La importància de la Cadena de Supervivència

A la nostra vida quotidiana, ja sigui en l’entorn laboral com a la vida familiar, podem presenciar situacions d’emergència en les que s’ha d’actuar de forma immediata per a poder garantir la supervivència de la persona afectada.

Tenim la tendència a pensar que solament aquelles persones que pateixen malalties cardiovasculars poden ser afectades, i no és així, aquests episodis poden aparèixer de forma sobtada sense cap pronòstic anterior a la seva aparició, ja que es consideren patologies no traumàtiques.

És per això, que poder reconèixer a temps una parada respiratòria, saber activar l’ajuda sanitària avisant al servei d’emergència i, fins que aquests arribin, saber realitzar maniobres RCP correctament per a poder ajudar a la víctima. Tot això, ens pot convertir en eslavons de la cadena de supervivència i, si un d’aquests es trenca o no s’executa de forma correcta, la probabilitat de supervivència de la víctima disminueix considerablement.

Com dur a terme la Cadena de Supervivència

La manera d’actuar a l’hora de dur a terme aquesta Cadena de Vida, ha de respectar un ordre concret per a poder oferir una correcta aplicació de les tècniques i una ajuda d’emergència segura a la persona afectada.

Reconeixement i demanda de l’ajuda

Sospitarem que una víctima està patint un atac al cor o un infart cardíac quan tingui un fort dolor en el centre del pit, irradiant cap als braços o altres llocs del cos, es trobi marejat i suï abundantment.En aquest cas o en el cas de trobar-nos una víctima que no respira haurem d’activar immediatament el serveis d’emergència trucant al telèfon 112. Sospitarem d’una parada cardiorespiratòria a tots aquells pacients que estiguin convulsionant.

Reanimació Cardiopulmonar (RCP)

Davant d’una parada cardiorespiratòria iniciarem de forma immediata les maniobres de Suport Vital Bàsic (SVB), realitzant compressions toràciques de qualitat i insuflacions de rescat.

Desfibril·lació

En la majoria de parades cardiorespiratòria el tractament més eficaç per al pacient es la realització d’una descàrrega elèctrica (desfibril·lació) amb una DEA. Aquesta farà que el cor pugui tornar a funcionar amb normalitat.

Per a cada minut que triguem a realitzar aquesta descàrrega elèctrica les possibilitats de supervivència disminuiran un 10% aproximadament. La realització d’una desfibril·lació en els 3-5 minuts després d’una parada pot aconseguir la supervivència de fins al 50-70% dels afectats.

Cures post ressuscitació

 Després d’haver realitzat un SVB amb èxit, és necessària la presència d’un personal mèdic per a la realització de cures avançades per a restaurar la qualitat de vida del pacient.

Per a més informació visita la nostra web.

COMPARTE ESTE POST